La Marxa dels Castells és una cursa/caminada que té una distància de cinquanta quatre quilòmetres i un desnivell positiu de sis-cents cinquanta metres, gairebé el noranta per cent es passa per camins i l'altre deu per cent el podríem distribuir entre asfalt i corriols. Dit així sembla que no tingui gaire encant, però la veritat és que quan veus tots el camps verds dels sembrats i els arbres ja començant a florir, sense deixar de banda l'encant dels castells i dels poblets per on discorre la prova, un s'enamora d'aquella bellesa, potser és per això que ja fa sis anys que la faig i penso que mentre pugui i aguanti el cos miraré de fer-la cada any. Val a dir que al ser una prova que es realitza a principis d'any això hi ajuda molt per als que preparem altres curses de més envergadura, serveix, i molt, per començar a agafar fons per la temporada vinent.
Són tres quarts de set del matí del diumenge i estic al pavelló de Guissona, la gent ja sembla que estigui nerviosa, jo una mica també, durant la setmana anterior he tingut el dilema de si agafar el cinturó d'hidratació o no, m'he marcat un objectiu molt optimista i crec que si l'agafo no aniré còmode, al final decideixo no agafar-lo, només agafo una botelleta d'aigua que duré a la mà i agafada amb els "manguitos". El passeig on donen la sortida ja està ple de gent, vaig fent-me lloc fins arribar sota l'arc inflable per poder sortir dels primers, ja estic a punt ara només toca esperar el tret del trabucaire que ens donarà el senyal de sortida.
Surto corrent a un bon ritme, l'inici sempre és molt explosiu perquè creuem tot Guissona i fa una mica de baixada, per davant ens espera un tram de tretze quilòmetres per arribar al primer avituallament, que és a la població de Florejacs, sento que les cames van molt bé i tiro fort, potser massa, però ho he d'aprofitar, vaig en un grupet no molt distanciat dels primers, això em motiva, sento que el Gps no para de sumar quilòmetres, destacar que a cada quilòmetre avisa amb un senyal sonor, i quan me'n dono compte ja sóc a Florejacs, he fet els tretze quilòmetres amb una hora.
Decideixo no parar gaire i perdre molt temps en els avituallaments, m'he marcat una primera fita i aquesta és arribar a Cervera dins l'objectiu, o sigui que tros de plàtan, vas de suc de pinya i a continuar amb aquesta tònica positiva de ritme. El següent punt és a la població de Les Pallargues, és al cap de cinc quilòmetres, el recorregut, com he dit abans, és tot de camins i en aquest cas algun tram de corriol, segueixo el mateix ritme i en un moment hi som, l'avituallament que hi ha situat allí només hi ha aigua i gominoles, total que vist l'èxit decideixo no menjar res, penso que ja ho faré al següent punt.
Només faig que sortir de Les Pallargues i em ve al cap que el següent punt és a L'Aranyó, deu quilòmetres més, començo a pensar que potser he comés l'error de no menjar res abans i ho pagaré més tard, en fi, continuo corrent a bon ritme, la veritat és que em sorprenc i tot del ritme que estic portant. Arribar a l'Aranyó es fa una mica llarg però quan per fi veig aquella pujada per la carretera principal amb el poble dalt de tot se m'alegra la cara, l'avituallament en aquest punt és molt millor, ens ofereixen coca de sucre, fruita, rebosteria variada, aigua, isotònic..., jo em prenc un tros de plàtan, un vas d'isotònic, torno a omplir l'ampolla que duc i em prenc un gel, ja som al quilòmetre vint-i-vuit i vull una mica d'injecció per arribar fins a Cervera, que és al següent punt.
M´he posat dos gels a les butxaques de les malles Hoko que porto perquè m'he estructurat la cursa en dues etapes i decideixo prendrem un gel a cada etapa, el primer és a l'Aranyó, a deu quilòmetres de Cervera i el segon a El Llor, a cinc quilòmetres de l'arribada a Guissona.
Surto de l'Aranyó, en aquest punt el ritme ja comença a disminuir, els quilòmetres ja es comencen a notar a les cames i el sol ja esta apretant, en algun punt decideixo caminar perquè noto que els isquiotibials s'estan carregant una mica, crec que potser m'està passant factura l'arrencada tant ràpida que he fet, però ja queda poc per arribar a Cervera i els temps indiquen que vaig molt bé. L'última pujada asfaltada abans d'entrar a Cervera és llarga i dura, em poso a caminar, de fet tots anem caminant en aquell punt i la veritat és que no m'avança ningú, sé que ja falta poc i un cop a dalt apreto les dents per arribar corrent fins al pavelló de Cervera.
Arribo al pavelló a les deu i vint minuts, fora hi han montat un avituallament ràpid, ja hi comença ha haver ambient i la veritat és que això agrada molt que puguis arribar entre aplaudiments de la gent, motiva encara més. Ens diuen que si volem entrar dins hi ha més menjar, entrepà, brou calent, fruita, dolços i beguda. Fora hi ha poca cosa, jo hi arribo amb molta gana, crec que he menjat poc, decideixo no entrar per no perdre temps, ja només queden quinze quilòmetres i això ja està gairebé fet, menjo uns quants dolços, fruita i em bec una Coca-cola i omplo la botella d'Aquarius, marxo disparat per no perdre temps.
Ara toca un tram en que hem de creuar la població i marxar paral·lels a la via del tren, just quan estic a punt de creuar-la, casualitat, passa el tren, un cop ha passat creuo la via i segueixo per una pista que ens ha de dur fins a Castellnou d'Oluges, en arribar miro el Gps i veig que ja porto quaranta-quatre quilòmetres, aquest també és un avituallament amb ben poca cosa, la crítica constructiva seria que si ja vens ben tip de Cervera ja n'hi ha prou però si vas corrent mai menges molt en un avituallament, sinó que ho fas poc i sovint, i en aquest cas es troba a faltar una mica més de varietat. Torno a tirar de plàtan i gominoles, omplo d'aigua i continuo, el sol ja apreta de valent i les cames ja no van tant lleugeres com abans, ens agrupem unes quatre o cinc persones i ens anem turnant, ara tires tu, ara tiro jo.
El següent punt de control i avituallament és al poble d'El Llor, està al punt quilomètric quaranta-nou, tots els pobles que anem passant són molt petits però acollidors i hi ha gent animant en cada punt. Aqui em prenc el segon gel del dia, com de costum agafo un tros de plàtan i uns quants fruits secs, ja només em queda cinc quilòmetres per arribar a Guissona, no negaré que ja vaig cansat i tinc ganes d'arribar. Durant el camí he anat informant a la Gemma a través del mòbil per tenir-la informada, ella també sap el meu pla i fins i tot crec que pateix més ella que jo, ella informa al Dídac, que és el qui m´ha de venir a esperar a l'arribada.
La població de Guissona sembla que no arriba mai, i de sobte desprès d'una pujada ja es veu, vaig amb un noi de Corbins de l'equip Ultra de Lleida, això ens motiva i ens fa córrer amb més ganes d'arribar, ja hi comença a haver gent pels marges del camí, ja hi som!!!
Entrem dins el poble corrent pel passeig que ens porta fins al pavelló, tota la gent ens aplaudeix i ens anima, ara el cansament no és nota, veig al Dídac, també ha vingut en Josep Maria, sento una alegria que fa que estigui en un núvol, entro al pavelló i passo el control, si!!! Repte superat dins l'objectiu establert!!!
Al final he arribat amb un temps total de cinc hores i vint-i-sis minuts, l'objectiu era arribar en cinc hores i mitja, pregunto si ha arribat molta gent davant meu i em diuen que sóc el trenta-dosè en arribar, quina satisfacció sento en aquell moment, ja sé que no és el més important però senta bé, la veritat.
No he fet moltes fotografies d'aquesta cursa ja que estava més pendent de complir amb l'objectiu, prometo que a la pròxima ja n'hi haurà més.
Salut i muntanya.
