El passat dia 1 de maig es va disputar la sisena cursa de muntanya anomenada Tuga Trail a la localitat de Castellolí. Jo com ja venia essent normal m'hi vaig inscriure per realitzar la meva tercera edició del compte personal. Aquesta ha estat l'última cursa abans d'afrontar un dels dos grans objectius marcats per aquest any, com són La Transvulcania i l'Andorra Ultra Mític.
La Tuga Trail és una cursa que consta d'uns vint quilòmetres amb un desnivell positiu de 950 metres aproximadament,val a dir que és una cursa bastant ràpida, no precisament el que a mi em convé ara mateix, però la vull fer perquè l'ambient que hi ha cada any és molt bonic i la veritat és que la gent de Castellolí i la de Tuga Wear et tracten molt bé pel que realment representa el preu de la inscripció.
L'horari de sortida de la cursa és a les nou del matí, posteriorment a la sortida de la cursa també fan una caminada popular d'uns deu quilòmetres, ja fa una estona que he arribat, en Carles també ha vingut, ens canviem, anem a recollir el dorsal i la bossa del corredor, desprès de saludar uns quants companys ens posem a calentar, ja que la sortida és molt ràpida i és millor que no t'agafi en fred.
Quan ja som dins la graella de sortida, aquest any no hi ha hagut control de sortida, ens fan un breu brifing, que personalment ni jo ni els companys que tinc al costat entenem res del que diuen, i això que estem gairebé al davant de tot, crec que és un punt a millorar, queda dit. Ja només queda que ens donin el tret de sortida per arrancar la cursa.
A les nou puntuals donen la sortida i allò sembla una cursa de velocitat perquè la gent surt com a coets, els ritme és molt alt, però bé sabem que val la pena apretar una mica al principi perquè al cap d'un quilòmetre ens endinsem cap al bosc en un corriol que és difícil avançar, jo així ho faig però sempre amb el cap pensant a no passar-me, a un costat d'espatlla tinc l'angelet que em diu que he de guardar forces per les curses llargues, que aquestes curses tant ràpides no són per mi, i a l'altra espatlla tinc el dimoniet que em diu que apreti de valent per poder rebaixar la marca aconseguida l'any anterior que està en dues hores i vint-i-un minuts, serà difícil acontentar els dos.
Al cap de pocs quilòmetres per dins el bosc i pel corriol hi ha una petita esplanada on hi ha el primer avituallament líquid, no paro ja que vaig bé i com porto el bidó ple crec que no em fa falta. De sobte s'acaba el corriol i encarem el que serà la gran pujada de la cursa, s'ha de pujar muntanya amunt pel tallafoc d'una línia elèctrica, és una pujada força dura però la gent ho sap i estan allí per animar-nos, abans d'arribar dalt ens desviem una mica cap a l'esquerra per un altre corriol però al cap de poc tornem a encarar el tallafoc per arribar fins dalt.
Un cop a dalt hem de baixar, ens ho fan fer seguint el mateix tallafoc, és una baixada que certament provoca una mica de vertigen pel desnivell i pel material del terra, el camí esta marcat però hi ha molta terra fina que fa que a vegades has de baixar relliscant per la terra, la veritat és que aquest any he vist uns quants corredors que anaven pel terra, sense grans conseqüències.
Un cop acabem el tram del tallafoc i havent passat un parell d'avituallaments més, aquests sòlids i líquids, ens toca fer uns trams de pista de pujada i baixada, fins i tot durant una estona duc un ciclomotor scooter al costat que ens va gravant, en aquest tram comença a apretar la calor i ens sobra la roba, fins i tot hi ha algú que està corrent sense samarreta a l'estil d'Anton Kuprica, llavors ens tornem a posar per corriols molt bonics i en baixada que fa que et vinguin altra vegada les ganes de divertir-te corrent per aquells indrets, així ho faig, arribo a un avituallament i em diuen que queden uns cinc o sis quilòmetres i penso que gairebé ja ho tinc, això m'anima una mica més encara.
Aquests últims quilòmetres és fan una mica més durs del que realment ho són perquè encara queden algunes pujadetes que la gent que anima no contempla. A l'últim avituallament, que ja ni paro a beure, ens diuen que només queda dos quilòmetres i tots són de baixada, error, queda una petita pujada per dins el bosc, la veritat és que és molt poca cosa però ja amb mal a les cames, llavors si, ja es veu el poble al fons i ja se sent la gent cridar, és en aquell moment on t'oblides de les cames i comences a córrer a un ritme superior.
Abans d'encarar els últims cinquanta metres s'ha de pujar per unes escales, allí decideixo no parar i pujar-les corrent també, en arribar als últims metres pujo una mica més el ritme per no ser superat a l'últim tram i ja està, passo l'arc d'arribada i m'adono que a la plaça hi ha un ambient extraordinari, amb música, un speaker anunciant la gent que va arribant, he entrat tant ràpid que no he vist en quin temps he acabat.
Ens trobem amb en Carles, ell fa una estoneta que ha arribat, ell em diu que he acabat amb un temps de dues hores i divuit minuts, cosa que certifico més tard mirant les llistes d'arribats, em poso molt content d'haver aconseguit els dos objectius que eren rebaixar la marca de l'any passat i al mateix temps no forçar molt les cames de cara als grans reptes més pròxims.
Veig que els entrenaments d'aquest any comencen a donar els seus fruits, primer va ser la Marxa dels Castells Plus i ara la Tuga Trail, espero continuar igual i fins i tot millor però sense perdre mai el que realment em porta a fer això, que és el fet de fer esport i de divertir-me practicant el que m'agrada, i si a això hi sumes que fas amics allà on vas doncs molt millor.
Salut i muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada