dimarts, 21 de maig del 2013

LES PEÜLLES DEL MONTSEC (19-05-13)

     Són les sis del matí del diumenge i jo ja estic donant tombs per Les Avellanes i buscant el cartell que em digui on he d'anar a buscar el dorsal, però no hi ha res en tota la població, dono la volta i quan ja torno a venir pel mateix lloc em trobo a tres persones que estan penjant un bocí de cartró que ben bé no es pot llegir que hi diu, però és el que estic buscant, els hi pregunto i em diuen que si que són ells els qui em donaran el dorsal.
     Sóc el primer en arribar, agafo el meu dorsal i tambè el d'en Carles Raïmat que per qüestions de feina no hi podrà ser, he decidit que faré tota la cursa amb el dos dorsals i els segellaré els dos, l'organització no hi veu cap inconvenient, encara m'anima a fer-ho. Ja van arribant tots els participants i ja és comença a notar cert nerviosisme i diferents mirades, entre ells, molts coneguts com l'Antoni Martí, l'Àngels Querol, en Xavi Gràcia...
    Ja és l'hora de sortir, però abans l'organització ens diu que farà el sorteig de quatre obsequis, ens resignem i esperem, tot sigui per una bona causa, la sortida, al final és dóna amb quinze minuts de retard i tots els que volem anar corrent de seguida ens posem al davant, som un grup d'unes deu persones, al cap d'un quilòmetre em poso al davant en solitari, ja que sembla que els altres no acabin d'arrancar, al final faig els primers quinze quilòmetres jo sol al capdavant. En arribar al primer avituallament (Fontanelles-14kms) ens juntem amb un grup que m'anava al darrera de quatre persones i continuem junts fins al següent avituallament (Santa Linya-24kms), en aquesta parada m'entretinc una mica i els altres surten abans que jo, el cas és que al sortir del poble em despisto i no veig les cintes que marquen per on he d'anar i em desvio del sender que puja cap al Balconet, que és el següent avituallament, i hi pujo per una pista forestal que dóna més tomb, al final arribo al següent avituallament (Balconet-28kms) i ni rastre dels quatre primers, al donar més tomb m'han deixat enrera. Al pròxim avituallament ja ens donen el dinar i la veritat és que ja el començo a necessitar perque les forces ja s'estan acabant i els genolls ja em comencen a castigar de mala manera, en arribar a l'avituallament (Sant Marc-33kms), el primer que faig és demanar si algú té un ibuprofé per poder calmar el dolor dels genolls, acte seguit un entrepà de llonganissa que entra que no hi toca, no m'aturo gaire estona ja que encara em queden vint-i-un quilòmetres per acabar i ja pressuposo que el que em queda de camí és farà molt llarg, efectivament, el recorregut ha canviat completament, el que abans era senders i corriols ara ja tot és camí, algun bocí de pista forestal poc transitada i fins i tot asfalt, la moral en aquells moments ja em comença a anar en decadència, però bé, s'ha d'acabar i això faré.
     La posició en aquelles alçades de la ruta ja no perilla així que decideixo agafar-m'ho amb més calma, de passada aprofito per païr bé l'entrepà, passats deu quilòmetres arribo a la població de Tartareu (43kms), allí m'espera l'últim avituallament que trobaré pel camí, o sigui que m'hi estic una mica més d'estona per afrontar l'últim tram, un tram d'onze quilòmetres que crec que són els que més llargs és fan de tota la ruta, el sol apreta de valent i només passa per camí, un camí que sembla que et vagis allunyant de Les Avellanes i llavors gira i torna per un altre camí que gairebé vas paral·lel, a part el desnivell en aquell punt és una mica trencacames, o sigui puja, baixa, puja, baixa fins acabar al final amb una baixadeta d'uns dos quilòmetres que dóna a la població per arribar fins a la pista poliesportiva i poder segellar en l'últim punt de control.
     Miro el meu gps i m'indica que al final he fet 54,2 kms. i un desnivell positiu de 1500 metres en un temps de sis hores i quaranta-cinc minuts, crec que està força bé però l'any vinent s'haurà de superar.
    

dilluns, 13 de maig del 2013

Benvinguda

    Properament es posarà en funcionament aquest bloc.
    Voldria destacar i alhora felicitar (ja sé que ell de ben segur no ho veurà) en Kilian Jornet per la seva recent victòria a la Transvulcania '13. Moltes felicitats.
    De ben aviat ja podreu llegir els meus reptes i desafiaments.
    Salut i muntanya!!!!!