Ja feia dies que no publicava res, i de fet aquesta entrada no és sobre cap cursa en concret però si que està molt relacionada amb el gran objectiu d'aquesta segona meitat de l'any. Si a la primera meitat de l'any l'objectiu més prioritari va ser poder realitzar l'UTMCD (Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada) dins del temps establert per l'organitzaciò, aquesta segona meitat he pujat una mica el llistó i al setembre m'he proposat de fer la UCV (Ultra Cavalls del Vent) que consta de 100 kms i un desnivell positiu de 6.600 metres, aquesta, dóna el tomb per tots els refugis del parc natural del Cadí-Moixeró.
Bé, doncs anem per feina, el cap de setmana passat, el 10 i 11 d'agost, tres companys més i jo vam decidir anar a fer part del recorregut de la UCV per poder conèixer el terreny pel que ens tocarà passar, sempre és bo poder fer un reconeixement previ per poder saber on es pot apretar una mica o bé on ens tocarà patir més.
Són les cinc dels matí, el Carles em passa a buscar per casa per marxar direcció a Bagà, en Ruben i el Gerard venen amb el seu cotxe perquè hem decidit que un dels dos cotxes el deixarem a l'aparcament que hi ha al refugi de Lluís Estasen, que és on hem reservat per fer-hi nit el dissabte i d'aquesta forma no ens cal carregar el material suplementari.
Arribem a Bagà després de deixar el cotxe al cap de gairebé tres hores i el primer que fem és buscar una cafeteria per poder fer un cafè i de pas anar a wc per posar-nos a to per començar, aquest és un ritual que crec que tots els corredors hem de fer abans de posar-nos en marxa. Ja amb tot fet ens carreguem les motxilles a l'esquena, activem el track al gps i arrenquem que ja comença a ser tard.
La ruta surt de Bagà en direcció a un camí que ja comença de bon principi en pujada per escalfar les cames, anem una bona estona per aquest camí fins que ens endinsem en un corriol molt bonic per dins el bosc, poc a poc anem pujant fins que al cap d'uns vuit quilòmetres arribem al refugi de Rebost, aquest és el primer de la ruta i ja estem a uns 1.600 metres d'altitud, carreguem aigua i ens mengem una barreta energètica sense perdre gaire el temps ja que ara hem de fer una de les pujades més dures de la ruta, hem d'anar fins al refugi del Niu de l'Àliga, situat a 2.500 metres, aquest refugi durant l'hivern serveix de cafeteria per als esquiadors que van a La Molina, és una pujada de set quilòmetres i gran part d'ella és sense vegetació, o sigui, que ens comença a tocar el sol de valent al cap. Un cop arribem dalt seiem a unes cadires que hi ha a la terrassa per menjar-nos l'entrepà de dinar, encara no es ben bé l'hora però ja hi comença a haver gana, i un aquarius per acompanyar-lo.
Passat aquest refugi ens toca fer uns bona baixada, llarga i ràpida que en teoria ens durà fins al refugi de Serrat de les Esposes, i dic en teoria perquè jo en aquest punt començo a notar una mica de molèsties al quàdriceps de la cama dreta i decidim que no cal allargar més la baixada per després tornar a pujar per una pista que ens porta fins al refugi de Cortals de l'Ingla, o sigui que retallem per un senderet que ja ens porta directament fins a Cortals de l'Ingla, a més, també s'ha de dir que amb la calor que fa ja tots anem sense aigua i en aquest parc natural no hi ha fonts ni rius per poder omplir a cada moment.
Un cop arribem al refugi de Cortals seiem una estona a fer una coca-cola, cafè, aquarius, etc, i de pas ens mirem una estona el mapa perquè ara, el que ens tocaria fer es anar fins al refugi de Prats d'Aguiló, aquest en el seu últim tram té una baixada d'uns dos-cents metres de desnivell que després haurem de tornar a pujar, i com que no anem sobrats de temps decidim que quan ens toqui baixar agafarem un sender, GR-151 que ens fa passar per un altre costat i d'aquesta forma també ens estalviem l'ultim coll que ens queda pujar que és diu el Pas de Gosolans.
Passat aquest punt ja només ens cal baixar una baixada bastant llarga que ens porta fins a la pista que puja al refugi de Lluís Estasen, punt final del nostre primer dia, en total el dissabte fem cinquanta quilòmetres, ara ja només ens queda dutxar-nos, sopar i descansar per fer el segon tram demà.
En arribar al refugi ens quedem una mica sobtats, ja que a fora ens trobem a la Núria Picas, Campiona del món d'ultra trails, mes o menys com el Kilian Jornet de les dones, que està amb uns companys parlant, al parlar una mica amb ella ens diu que també estan fent la Cavalls del Vent amb un grupet per entrenar-se i que avui també dormiran al refugi, seiem a taula i a sopar, un sopar deliciós preparat pel guarda del refugi, amanida, entremès i de segon, arròs de muntanya, mmmmmm que bo.
L'endemà ens despertem a dos quarts de set del matí per poder esmorzar a les set, ens preparen un esmorzar amb torradetes, mantega, melmelada, magdalenes, galetes i vas de llet o cafè, un bon esmorzar per començar el segon i últim dia, decidim que no farem tot el recorregut ja que veníem a conèixer el terreny per on ens tocarà passar i el dissabte ja hem descobert que la gran i potser única dificultat d'aquesta cursa són els quilòmetres i el desnivell acumulat, però no pas el terreny, ja que durant tota l'estona són senders molt ben marcats i també molt corredors, o sigui que preferim no allargar molt més la ruta i poder arribar a l'hora de dinar a casa, crec que va ser una bona elecció.
A dos quart de vuit ja ens posem en ruta, aquesta vegada hem d'anar fins al refugi de Gresolet, nomes són sis quilòmetres i tots en baixada per dins un bosc molt espès que fa que sigui molt bonic passar per aquell indret, d'allí ens dirigim al refugi de San Jordi però a uns cinc quilòmetres d'arribar decidim no fer la pujada del camí dels Empedrats i baixar per la pista que ens porta directe fins a Bagà.
Arribem a Bagà dues hores i mitja desprès d'haver sortit del refugi Lluís Estasen, hem fet vint quilòmetres el diumenge. Een total hem fet uns setanta quilòmetres i prop de 4.000 metres de desnivell positiu, creiem que ja és suficient per poder-nos fer a la idea de com serà el recorregut en la seva totalitat.
Ara ja només ens queda la prova de foc el dia 21 de setembre, serà el gran dia de la cursa, espero que aquest entrenament m'hagi servit de molt per a poder ser finisher de la UCV 2013, i encara que no ho pugui ser, m'hi penso deixar la pell.
Voldria fer menció especial a les tres persones que m'han acompanyat aquest cap de setmana en aquest entrenament, una, ja és el company habitual de fatigues, el Carles Raïmat, els altres dos, encara no havia tingut el privilegi de córrer amb ells, són el Ruben Garcia i el Gerard Plaza, són unes màquines a nivell físic però sobretot són millor persones del que em podia arribar a esperar, perquè dins dels problemes físics que vaig tenir el dissabte i les "pajares", en tot moment és van saber esperar i mantenir el ritme per anar tots junts, moltes gràcies als tres, espero poder-ho repetir en moltes altres ocasions.
Track entrenament UCV
Track entrenament UCV
