dimecres, 5 de juny del 2013

TRAIL VALL D'AGER


El diumenge 2 de juny a la localitat d'Àger es va celebrar el primer trail vall d'Àger, organitzat per l'associació esportiva EKKE de Lleida. Aquest trail consta de 35 quilòmetres i un desnivell positiu de 2500 metres, (més endavant ja desmentiré el desnivell), i com no podia ser d'una altra manera, per la proximitat i la bellesa del paisatge jo hi vaig participar.

La sortida era a les 08:30 hores de matí, però primer calia fer els passos de rigor, anar a buscar la bossa del corredor, agafar el dorsal, emprovar-se la samarreta d'obsequi i llavors un bon cafè i cap al cotxe a preparar-se.

Un cop al cotxe i mentre em preparava em vaig començar a trobar a molta gent coneguda, en Joan Carles Grau, Paco Garcia, Jordi Martínez, Sandra Romero, Ruben Garcia, Gerard Plaza, etc., és el que té córrer a prop de casa, que tots més o menys ja ens coneixem. Em vaig posar el dorsal al portadorsal i em vaig fer una  frega a les cames amb una crema refrescant per calmar la mica d'estrebada que tenia al múscul isquiotibial de la cama esquerra. Ja preparat i després de fer quatre estiraments vaig anar cap al control de sortida, ja faltava poc per donar-la i un cop a dins, i abans de fer el brifing, es va guardar un minut de silenci en honor a Juanjo Garra, que recentment ens ha deixat, després, fort aplaudiment per recordar-lo i acte seguit va començar el brifing, va consistir en explicar-nos a tots els corredors com seria el que aniríem trobant durant el recorregut, dificultats, tipus de terreny, etc.

Gairebé a les 08:35 hores es donava la sortida amb el so d'un petard i tots vam sortir disparats i corrent per poder agafar la posició el més aviat possible, els primers van sortir volant i no els vaig ni veure.

El recorregut primer donava un tomb per carrerets de la població fins anar a cap a la via romana que puja fins dalt al port d'Àger, uns 600 metres de desnivell positiu en una distància de 5 quilòmetres, a dalt a l'aparcament del port hi havia el primer avituallament líquid, got de Coca-Cola de rigor i a seguir endavant, llavors s'anava una estona per pista i una estona per corriol una mica desdibuixat per anar perdent desnivell i arribar passats cinc quilòmetres més a La Règola, següent avituallament, líquid i sòlid en aquest cas, vaig sortir de La Règola per una pista que al cap de pocs metres ja s'acabava per tornar a agafar un seguit de corriols amb pujades i baixades molt boniques i alhora poc tècnics, allí si que podia fer més via i anar corrent tota l'estona, fins arribar a un petit riu que s'havia de creuar i un túnel de vegetació per al final sortir a la carretera, només l'havíem de creuar i continuar pel corriol de l'altre costat, en sortir a la pista que ja donava a l'Ametlla del Montsec em vaig saltar la desviació i vaig haver de recular uns cinc-cents metres per tornar al corriol que finalment si que portava a la població, allí, següent avituallament per reposar forces per afrontar el tram més dur de la cursa, era un tram curt però intens, 6 quilòmetres i 1200 metres de desnivell positiu que ens durien fins a la part més alta del Montsec d'Ares (1630 metres).
La pujada va ser molt dura, perquè negar-ho, el sol ja apretava de valent i gairebé no ens tocava l'ombra, ens vam ajuntar un grupet i anàvem pujant poc a poc i amb molta calma, quan ja faltava poc vam sortir a una pista, allí hi havia un altre avituallament per encarar l'últim tram de la pujada que ens van dir que era d'una tres-cents metres, en aquell petit tram que faltava per arribar a dalt hi va haver moments en que vaig posar fins i tot les mans al terra per ajudar-me a pujar, la veritat és que pujava bastant dret, per sort les vistes que es veien valien la pena.

Vaig pensar que un cop a dalt la carena ja podríem avançar una mica més, ja que havíem perdut molt de temps a la pujada, però no va ser així, era una carena que no tenia cap camí definit i era bastant tècnica, hi havia molta vegetació que continuament et deixava regalets a les cames en forma d'esgarrapada i moltes pedres punxents que sobresortien per tot arreu, s'havia d'anar en compte a no fer una torcedura de peu, també es va fer molt llarga, semblava que no s'acabava mai, ara puja i ara baixa, fins que de cop et feien baixar per una baixada super radical que semblava que anaves esquiant, perquè patinaves tu i les pedres venien al teu darrera, vam tornar a donar a la mateixa pista i també hi havia un altre avituallament, aquest ja era el penúltim que trobaríem durant la cursa, foto de rigor i a continuar que ja faltava poc.

 
D'aquell avituallament vam sortir amb les forces renovades i amb moltes ganes d'arribar al següent, que estava a cinc quilòmetres, era tot en baixada, en aquella baixada si que es podia córrer molt més bé i ja no vam parar fins al següent punt, només era qüestió d'anar seguint el sender de gran recorregut (GR) que hi havia, vaig arribar molt content a l'últim avituallament, ja només em faltava quatre quilòmetres per arribar i ens van dir que tot era una pista molt bona i de fàcil córrer, així ho vaig fer, ens vam posar les piles el company amb qui anava, l'Agustí de Balaguer i jo, no vam parar de córrer fins a arribar, conjuntament amb nosaltres també van arribar un altre noi i una noia de Les Avellanes, vam fer una arribada triomfal.

En arribar vaig mirar el rellotge que indicava el temps que duia i al final ho vaig acabar amb 5 hores 53 minuts, dins les previsions que havia fet.

Per acabar només volia dir que qui vulgui el track de la cursa el pot trobar a www.wikiloc.com amb el mateix nom d'usuari que el blog, de totes maneres poso el link.



En aquest enllaç podreu comprovar que el desnivell positiu total no és de 2500 metres com ens van dir l'organització, sinó que és de gairebé 2050 metres.

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. M'agrada el detall del "portadorsals"!
    Ja veig que no has tardat en comprar-lo eeh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ja estava cansat de tant foradar la mateixa samarreta amb els imperdibles.

      Elimina